Gas radó a casa: entrades i protecció

El gas radó és una qüestió que convé tenir en compte quan un habitatge està en contacte amb el terreny, especialment si té soterrani, semisoterrani o planta baixa. No és un problema que puguis identificar a simple vista, però pot estar relacionat amb esquerdes, juntes mal resoltes i passos d'instal·lacions. Entendre d'on prové, per on s'infiltra i què exigeix el CTE et permet plantejar una reforma amb criteri i evitar solucions parcials.

El gas radó és un gas natural del subsòl que es pot acumular dins d'un habitatge

El radó és un gas radioactiu d'origen natural que es genera al terreny a partir de la desintegració d'elements presents en roques i sòls. Pot desplaçar-se a través dels porus del terreny i arribar als edificis que s'hi recolzen o que disposen de tancaments soterrats. Quan troba una via d'entrada, passa a l'interior i pot romandre acumulat si la renovació de l'aire és insuficient.

No es tracta d'un gas que puguis reconèixer per l'olor, el color o una molèstia immediata. Precisament per això convé no confondre'l amb una humitat visible, una filtració o una olor de tancat. Hi pot haver problemes d'humitats i radó alhora, però també hi pot haver entrada de radó en un habitatge aparentment sec i ben conservat.

La presència interior depèn de diversos factors que actuen conjuntament. Hi influeixen la composició i la permeabilitat del terreny, la ubicació de l'immoble, la continuïtat dels tancaments en contacte amb el sòl, l'estat de les juntes i les fissures, així com la ventilació dels espais habitats. Les diferències de pressió entre l'interior i el terreny també poden afavorir que el gas es desplaci cap a l'habitatge.

Controlar-ne la presència és important perquè el radó es pot concentrar en l'aire interior durant períodes prolongats. La manera de saber si hi ha una concentració que requereix atenció és fer un mesurament adequat. Aquesta comprovació permet passar d'una sospita general a un diagnòstic útil per decidir quina part de l'envolupant has de revisar i quina solució té sentit aplicar.

El radó entra per esquerdes, juntes i altres punts de contacte entre l'habitatge i el terreny

El radó no necessita una obertura gran per infiltrar-se. Els punts de contacte entre l'habitatge i el terreny solen reunir petites discontinuïtats que, encara que no siguin evidents, permeten el pas del gas. Per això, una reforma orientada a reduir l'entrada de radó ha de revisar la continuïtat real dels elements constructius, no només la superfície visible del paviment o del mur.

Les vies d'entrada més habituals són les següents:

• Fissures i esquerdes en soleres, lloses i murs situats sota rasant o recolzats sobre el terreny.
• Juntes entre la solera i els murs perimetrals, especialment si han perdut continuïtat o presenten moviments.
• Trobades entre materials diferents, com ara murs d'obra de fàbrica, formigó, paviments i elements prefabricats.
• Passos de canonades, conductes, cablejat i altres instal·lacions que travessen tancaments en contacte amb el sòl.
• Embornals, arquetes, registres i connexions amb cambres o xarxes soterrades quan no estan correctament resolts.
• Fissures al voltant de pilars, patis d'instal·lacions i elements estructurals que travessen la solera.

Algunes d'aquestes entrades també es poden associar a filtracions d'aigua o a humitats. Tanmateix, no has d'assumir que tota esquerda amb humitat és la causa principal de l'entrada de radó, ni que una superfície seca està necessàriament lliure d'infiltracions. La revisió ha de tenir en compte el conjunt: el terreny, l'envolupant, les instal·lacions i la ventilació de l'espai.

En reformes en què cal reparar juntes, refer una solera o corregir trobades constructives, els treballs de paleta poden formar part de la intervenció. El rellevant és que aquestes reparacions s'executin com a part d'una estratègia d'estanquitat i no com un simple arranjament estètic. Segellar una fissura aïllada pot ser útil, però no substitueix la revisió de tots els punts pels quals el gas podria continuar entrant.

També convé observar si hi ha passos d'instal·lacions afegits amb posterioritat a la construcció original. Les reformes de cuina, bany, climatització o telecomunicacions poden haver creat perforacions en elements que separen l'habitatge del terreny. Si aquestes penetracions no es van segellar de manera compatible amb el tancament, poden convertir-se en vies d'infiltració.

Els habitatges amb plantes en contacte amb el terreny requereixen una atenció especial davant del radó

Les plantes situades en contacte directe amb el terreny són les que tenen més possibilitats de rebre gas procedent del subsòl. Això inclou soterranis, semisoterranis, plantes baixes sobre solera i estances parcialment soterrades. La proximitat al terreny no implica per si mateixa que hi hagi d'haver un problema, però sí que justifica una revisió més acurada de la construcció i de les condicions d'ús de l'espai.

Els soterranis solen reunir diversos factors que afavoreixen l'acumulació: murs soterrats, soleres en contacte amb el sòl, menys entrada d'aire exterior i presència d'instal·lacions, arquetes o patis d'instal·lacions. Si, a més, s'utilitzen com a zona d'estar, dormitori, despatx, sala de jocs o espai de treball, la seva qualitat de l'aire interior mereix una atenció específica. Una habitació inicialment destinada a magatzem pot canviar d'ús amb el temps, i aquest canvi pot fer necessari revisar-ne la ventilació i els tancaments.

En un semisoterrani, una part dels murs pot estar en contacte amb el terreny i una altra pot quedar exposada a l'exterior. Aquesta configuració genera trobades especialment sensibles entre la zona soterrada i la zona vista. Les juntes, els canvis de nivell i les connexions amb patis anglesos, escales o accessos exteriors s'han de comprovar perquè poden combinar filtracions d'aigua, entrada d'aire i vies de pas des del sòl.

Les plantes baixes també poden requerir atenció, fins i tot quan no hi hagi un soterrani. Una solera recolzada sobre el terreny, un forjat sanitari mal ventilat o una trobada perimetral deteriorada poden permetre l'entrada de radó. Per aquest motiu, en reformar el paviment d'una planta baixa no convé limitar la decisió a l'acabat final. Pot ser una oportunitat per revisar la base constructiva, el segellat d'instal·lacions i la continuïtat de les capes de protecció.

A més de la posició de l'habitatge, importa com es comporta l'aire a l'interior. Els espais poc utilitzats, tancats durant llargs períodes o connectats amb zones soterrades poden acumular més aire procedent del subsòl. Portes entre garatges i habitatges, buits d'instal·lacions, trasters annexos i escales interiors són punts que val la pena incorporar a la inspecció.

El CTE exigeix mesures de protecció davant del radó a les zones afectades i a les obres a les quals s'aplica

El Document Bàsic de Salubritat del Codi Tècnic de l'Edificació incorpora una exigència de protecció davant de l'exposició al radó. El seu objectiu és que els edificis contemplats per la norma disposin de solucions constructives que limitin l'entrada d'aquest gas des del terreny i, quan correspongui, en facilitin l'evacuació.

L'aplicació pràctica parteix d'una zonificació territorial. El CTE utilitza la classificació assignada a cada municipi per establir el nivell de protecció que s'ha de preveure. Per tant, no n'hi ha prou de saber la província o la comunitat autònoma on es troba l'immoble: has de comprovar la zonificació concreta del municipi i utilitzar la documentació vigent aplicable al projecte.

La zonificació diferencia municipis amb diferent potencial de presència de radó procedent del terreny. A les àrees on el potencial és més elevat, l'exigència de protecció és més intensa. Això es pot traduir en la necessitat de preveure una barrera davant del radó i sistemes que permetin controlar o reduir el gas sota l'edifici, segons la solució definida en el projecte i les condicions constructives.

En obra nova, la protecció s'ha d'integrar des del disseny. És el moment més eficaç per resoldre la continuïtat de les capes sota la solera, les trobades amb murs, els passos d'instal·lacions i la possible ventilació o despressurització del terreny. Incorporar aquestes mesures des de l'inici evita haver d'intervenir després sobre paviments acabats, acabats interiors o elements ja ocupats.

En edificis existents, l'obligació no depèn únicament que l'habitatge estigui ubicat en una zona inclosa en la zonificació. També importa l'abast de la intervenció, l'ús de l'immoble i els elements constructius afectats per l'obra. Una reforma que actuï sobre soleres, murs soterrats, tancaments en contacte amb el terreny o espais habitables pot requerir que el projecte estudiï la protecció davant del radó d'acord amb la normativa aplicable.

Per això, abans de començar una rehabilitació, convé que el tècnic responsable confirmi si l'actuació queda dins de l'àmbit d'aplicació del CTE i quina solució exigeix la zonificació del municipi. La llicència, la memòria tècnica i la direcció d'obra són els instruments adequats per deixar definida la resposta constructiva. Resoldre-ho només a partir d'una recomanació genèrica, sense revisar el projecte i l'edifici, pot portar a instal·lar una mesura insuficient o innecessària.

Les solucions davant del radó combinen barreres, segellat i ventilació segons el diagnòstic de l'edifici

No hi ha una única solució vàlida per a tots els habitatges. La resposta adequada depèn de per on entra el radó, de si hi ha contacte directe amb el terreny, de l'estat dels tancaments, de la distribució interior i del resultat del mesurament. En molts casos, l'estratègia eficaç combina diverses actuacions en lloc de confiar en una mesura aïllada.

Una barrera davant del radó busca limitar el pas del gas des del terreny cap a l'interior. S'ha d'instal·lar amb continuïtat i amb especial cura en solapaments, juntes, perímetres i trobades amb instal·lacions. Una membrana ben col·locada en una zona oberta pot perdre eficàcia si queda interrompuda en un pilar, un conducte o una unió amb un mur soterrat.

El segellat complementa aquesta barrera. Consisteix a tractar fissures, juntes, passos d'instal·lacions, registres i altres punts on l'envolupant ha perdut estanquitat. És una mesura especialment útil quan la inspecció detecta discontinuïtats concretes, tot i que s'ha d'executar amb materials compatibles amb el suport i amb els moviments previsibles de cada trobada.

La ventilació de l'espai sota l'habitatge o la creació d'un sistema que faciliti l'extracció del gas pot ser necessària quan el diagnòstic indica que reduir les vies d'entrada no és suficient. Una cambra sanitària ventilada, un espai sota la solera preparat per evacuar el gas o un sistema de despressurització són alternatives que s'han de definir segons la configuració de l'edifici i l'objectiu de protecció.

Les humitats i les filtracions mereixen una revisió paral·lela quan apareixen en murs soterrats, soleres o juntes perimetrals. Tot i que no són equivalents al radó, poden indicar deterioraments en els tancaments o les trobades que també faciliten infiltracions des del terreny. Pots valorar una inspecció dins del servei d'impermeabilitzacions i humitats si observes entrades d'aigua, taques, deteriorament dels revestiments o fissures en aquestes zones.

El mesurament previ ajuda a prioritzar. Permet saber si has d'actuar primer sobre una zona concreta, si la ventilació existent és insuficient o si el focus està relacionat amb el contacte amb el terreny. Després d'una reforma, una nova comprovació permet valorar el comportament de la solució aplicada. Aquesta seqüència evita intervenir a cegues i facilita que la inversió es concentri en els elements que realment influeixen en la qualitat de l'aire interior.

Si reformaràs una planta baixa, un soterrani o un semisoterrani, incorpora el radó a la conversa des del principi. Revisar la zonificació, mesurar quan calgui i coordinar les decisions de paleta, estanquitat i ventilació et permetrà resoldre el problema amb una intervenció coherent, especialment si l'obra afecta elements en contacte amb el terreny.